VA SER A L’ABRIL


La vaig conèixer
quan jo encara cavalcava sota la tempesta,
quan els parpells es feien llargs durant les nits
com en una vigilia de llàgrimes de vidre
enllumenades pels fanals.
 La vaig conèixer
amb la seva mitja lluna blanca i tendre,
i uns ulls de fang a la recera d’uns miralls petits,
que colpejaven el meu cor maltret
com un miler de papallones d’origami.
La vaig conèixer
mentre emplenavem les hores de paraules i versos quotidians
i els glaçons minvaven entre pampallugues i lluernes de colors
i jo m’afanyava en copsar cada matís de la seva pell
com si el seu semblant fos una obra de Klimt.
La vaig conèixer
i quan vaig besarla sota la mirada tèbia dels neons
d’un carrer que comneçava ja a acariciar la matinada,
un llampec va esclatar des dels seus llabis
i jo, en aquell instant, com mai abans, vaig ser feliç.